Guerra d'Esmalcalda

Infotaula de conflicte militarGuerra d'Esmalcalda
guerres de religió a Europa Modifica el valor a Wikidata

Enfrontament dels dos exèrcits sobre el pont de Mühlberg. Al centre, la localitat de Mühlberg (Milburgum). A la dreta, els exèrcits imperials del duc d'Alba (Caesar Alban Dux). Il·lustració a llapis del llibre De bello Smalcaldico, cap a 1596/1598
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
Data10 de juliol de 1546
23 de maig de 1547
LlocSacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria imperial
capitulació de Wittenberg: Dissolució de la Lliga Smalkalda
Bàndols
Sacre Imperi Romanogermànic Lliga d'Esmalcalda
Comandants
Fernando Álvarez de Toledo Joan Frederic de Saxònia
Felip I de Hessen

La Guerra d'Esmalcalda[1] (en alemany: Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.

La guerra va acabar aparentment amb la victòria del bàndol catòlic en la batalla de Mühlberg,[2] que va permetre a l'emperador imposar una solució al conflicte a l'Ínterim d'Augsburg (1548), però les hostilitats es van reprendre en 1552 (l'anomenada "Guerra dels Prínceps") i el resultat final va ser el reconeixement de la potestat dels prínceps alemanys d'imposar la seva religió als seus súbdits en la Pau d'Augsburg el 1555.

Encara que l'enfrontament va ser una guerra de religió, destacats protestants van participar en el bàndol imperial com Maurici de Saxònia, que va liderar el bàndol protestant en 1552, mentre que el catòlic Regne de França va acabar intervenint decisivament en suport dels prínceps luterans. Els aspectes polítics, econòmics i socials van estar molt presents en l'explicació dels successius alineaments. Pel que fa a l'enfrontament social entre privilegiats i classes baixes, havia tingut la seva expressió més violenta vint anys abans, quan tant els prínceps catòlics com els protestants havien reprimit l'anabaptisme en la guerra dels camperols alemanys entre 1524 i 1525.[3]

  1. «Guerra d'Esmalcalda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bancroft, George. History of the political system of Europe, and its colonies (en anglès). S. Butler and Son, 1829, p. 60. 
  3. Redondo, Gonzalo. «La reforma protestant, una solució de continuïtat». A: Història de l'Església a Espanya (en castellà). Rialp, 1993, p.27. ISBN 8432129844. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search